Parlem?

Segueixo amb el tema de la incomunicació. Parlo, escolto, parlo, escolto, i sovint no sento res. Miro, obro els ulls, em fixo en els detalls, els gestos, les mirades, el moviment dels dits de les mans, els tics i les senyals d’incomoditat. Però no n’hi ha prou, hi ha plaques de ciment entre el meu interlocutor i jo. Hola? Estem parlant o interpretant els rols d’una conversa? Hi ha algú? Quanta por ens separa? Quanta predisposició a comunicar-se s’ha perdut pel camí? On estem? Som aquí o estem aquí de passada, cobrint l’expedient social i desitjant ser en un altre lloc, en un altre moment, en un altre estat del nostre ego? Estem fugint estant quiets? Es pot, està constadíssim. Queda’t quiet, escull les paraules neutres, tira de tòpics i llocs comuns, i, sobretot, fer servir el nauseabund recurs de la correcció política. No jutgis res ni, sobretot, ningú, mostra’t respectuós amb tot, fins i tot amb el que no respectes interiorment. Mostra’t centrat, afable, ponderat, respon amb lliris a les canonades que rebis (perquè no t’has de posar “al seu nivell”), i ple de ferides i cicatrius mal cicatritzades, manté la cara de sensatesa, moderació i adequació, sempre dins de la forquilla del temperament afable i equilibrat, posant cara de bon minyó mentre per dins l’ansietat se’t menja i íntimament, segur, penses que per què i a canvi de què no pots dir el que penses realment? Mantent-te neutre “perquè la vida dóna moltes voltes” i mai saps amb qui tornaràs a coincidir. Doncs ja t’ho anuncio jo amb qui tornaràs a coincidir: amb tu mateix, cada matí quan soni el despertador, t’aixequis et dutxis, esmorzis i rentis les dents, agafis el metro o la moto o el cotxe i te’n vagis a la feina que tens i mantens gràcies a la teva pulcritut i assertivitat social, la feina que et permet pagar la hipoteca o el lloguer, volar amb Ryanair des de Girona i la feina que, en el fons, sincerament, si poguessis enviaries a pastar ara mateix si no fos perquè saps, penses, creus, que és millor mantenir-la per poder edificar la teva vida sobre un pilar estable, una economia sanejada i una currículum ordenat, ascendent i respectable. L’objectiu?
Mentrestant, parlem i no sé què diem. Ens comuniquem o obrim la boca per escenificar comunicació? Tingues por, però no amb mi.